11 de Desembre de 2016
Gravar als empleats és legal avalat per l'acomiadament d'una treballadora de Bershka.
Responem a un dubte que ens pregunten empresaris i treballadors sobre la possibilitat de gravar o ser gravats sense consentiment previ.
Es pot gravar a un treballador en el seu lloc de treball?
Per si no tens temps per seguir llegint, la resposta aquí mateix: sí, està permès instal·lar càmeres de videovigilancia que gravin als empleats.
Aquesta afirmació es troba avalada per la decisió del Tribunal Constitucional davant la denúncia d'una treballadora del grup Inditex (Zara, Pull and Bear, Bershka…).
Requisits a complir per gravar a un treballador.
S'han de complir una sèrie de requisits:
• El tractament es limitarà a les finalitats previstes en l'Estatut dels Treballadors.
• Respectaran rigorosament el principi de proporcionalitat: s'adoptaran quan no existeixin altres mesures més idònies, gravaran únicament espais indispensables per satisfer la finalitats de control laboral i no s'utilitzaran per a finalitats diferents dels del propi control laboral.
• Han de tenir en compte els drets específics dels treballadors (no gravaran en espais vetats com a vestuaris o banys).
• Es garantirà el dret a la informació en la recollida d'imatges: informació a la representació sindical, cartell anunciador i informació personalitzada
• S'inscriurà el corresponent fitxer.
• Es cancel·laran les imatges en un màxim de 30 dies conservant únicament aquelles que siguin constitutives d'infracció o incompliment dels deures laborals.
• Es garantiran els drets d'accés i cancel·lació.
• Es formalitzaran els contractes d'accés a dades per compte de tercers.
• S'adoptaran les corresponents mesures de seguretat.
No complir amb el deure informació en videovigilancia es considera infracció lleu amb multes entre 601 € i 60.101 €. No inscriure els fitxers de videovigilancia en l'AEPD o usar els fitxers per a finalitat diferent a la qual es van crear es considera infracció greu i l'empresari s'enfrontaria a sancions entre 60.101,21 € i 300.506,25 €.
Legislació de videovigilancia: imprescindible el deure informació.
Per a molts experts, una de les garanties perquè la videovigilancia es consideri legal és advertir a la plantilla del seu ús (no n'hi ha prou amb un cartell anunciador) i indicar-los els casos en els quals els enregistraments seran revisats per la direcció de l'empresa i aquells en els quals seran lliurades a les autoritats judicials.
El deure informació és necessari, encara que no ho sigui el consentiment del treballador. No obstant això, el Tribunal Constitucional, en el cas que ens ocupa, entén que aquest deure informació s'ha complert en instal·lar l'empresa un cartell anunciador en l'aparador.
Així, el treballador podia conèixer l'existència d'un sistema de vigilància sense que sigui necessari informar-li de la finalitat exacta assignada a aquest control. Segons la sentència, seria suficient amb la col·locació d'un distintiu informatiu sobre l'existència de les càmeres de vigilància i la finalitat de la instal·lació d'aquestes.
No és necessari el consentiment exprés de l'empleat.
Per respondre a aquesta qüestió anem a utilitzar com a cas d'estudi una recent sentència del Tribunal Constitucional.
Un treballadora de Bershka va sostreure uns 200 € de la caixa de la botiga de roba, els responsables els van acomiadar després de verificar les seves sospites gràcies als enregistraments que van realitzar amb una càmera de vídeo vigilància.
La Constitució Espanyola garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge (art. 18). Per la seva banda, la LOPD, considera com a dada personal tota informació, numèrica, alfabètica, gràfica, fotogràfica, acústica o de qualsevol altre tipus referida a persones identificades o identificables. L'obtenció d'imatges a través d'una càmera es considera, per tant, dada de caràcter personal i sotmès a la normativa de protecció de dades. S'exigeix informació a l'afectat sobre la recollida i tractament d'aquestes dades i el consentiment del mateix.
La Llei de Protecció de Dades estableix excepcions a aquesta regla general i eximeix de l'obligació de complir aquesta obligació de consentiment quan el tractament de les dades de caràcter personal sigui necessari per al compliment i manteniment del contracte signat per les parts.
D'altra banda, l'Estatut dels Treballadors, en el seu art. 20, faculta a l'empresari per establir la mesures de vigilància i control que consideri oportunes per verificar el compliment pel treballador de les seves obligacions i deures laborals, guardant la consideració deguda a la seva dignitat humana. Això inclou la captació i tractament de dades sense consentiment.
Consentim que ens gravin en signar un contracte.
Quan signem un contracte consentim que es reculli les nostres imatges i es tractin per a finalitats estrictament laborals. A l'empresari se li atribueix la facultat de direcció, pel que no necessita el consentiment dels treballadors per adoptar aquestes mesures de vigilància per controlar l'empleno del contracte.
En aquest cas, es considera que l'ús de les càmeres de video vigilància està justificat, és idoni, necessari i equilibrat.
En el següent enllaç es pot consultar la sentència del TC.
SENTÈNCIA 39/2016, de 3 de març (BOE núm. 85, de 08 d’abril de 2016)
