30 de Maig de 2016
Aquestes mesures ajudaran al fet que el teu compte de la xarxa social no expliqui tant sobre tu mateix Hi ha molts perills ocults a la xarxa. Protegeix el teu compte de Facebook amb aquests senzills consells (Peter Cade / Getty).
LAVANGUARDIA
31/05/2016 06:33 | Actualizat a 31/05/2016 11:36
Si Facebook fos un país, competiria amb la Xina per ser el més poblat del món. Aquesta xarxa social, que amb més d'1.490 milions d'usuaris fa ombra fins a a Google, és una de les empreses més influents del món. I per això, està bé prendre algunes precaucions.
L'era d'Internet sembla haver digerit la privadesa. Dia rera dia les nostres dades circulen per més llocs dels quals imaginem i posar-los límits sembla una tasca impossible.
Hi ha no obstant això, algunes tècniques que encara podem seguir. Mentre Facebook afirma que la defensa de la privadesa dels seus usuaris és el seu principal objectiu, hi ha algunes mesures que un pot prendre perquè el seu compte de la xarxa social no expliqui tant sobre un mateix.
Això és el que hauries d'eliminar per protegir tu mateix la teva privadesa:
1) Data de naixement.
És solament una data, sí. Però, juntament amb el teu nom i la teva adreça, un hacker pot accedir més fàcilment al teu compte bancari i a altres dades personals.
2) El teu número de telèfon.
Des d'un admirador secret fins a un assetjador passant per tot tipus de persones amb els seus ocults i indesxifrables motius poden cridar-te. I també marques comercials. Encara tens registrat el teu telèfon en el teu compte?
3) La majoria de les teves “amistats”.
Molts de tant en tant, entrem en el nostre compte per fer una mica de “neteja”. Massa sovint trobem a gent que o no coneixem o ja no volem conèixer.
El professor de psicologia d'Oxford Robin Dunbar afirma que els éssers humans poden mantenir, de mitjana, unes 150 relacions estables.
El propi Dunbar, després d'estudiar uns 3.375 usuaris de Facebook, una molt petita quantitat dels seus amics (4,1) eren considerats “de confiança” i uns 13,6 van mostrar algun tipus de simpatia durant “una crisi emocional”.
Al final, la quantitat de “m'agrada” no determina cap tipus de relació d'amistat. Així que desfer-se d'algunes “amistats” pot fer-te tenir una relació més sana amb les xarxes socials.
4. Fotos i qualsevol tipus d'informació d'algun menor (sigui amic o familiar).
A França, els nens poden demandar als seus pares per publicar les seves fotos a les xarxes socials. Les autoritats franceses podran imposar multes de fins a 45.000 euros i un any de presó per publicar fotos íntimes dels seus fills a les xarxes socials sense permís.
Per la seva banda, la directora de l'Oxford Internet Institute, Victoria Nash, va plantejar un dilema sobre el consentiment: Quin tipus d'informació sobre si mateixos volen veure els nens i nenes publicada a la xarxa en el futur?
Segons l'associació britànica contra l'abús infantil, les autoritats del país van registrar 36,429 delictes sexuals de qualsevol tipus contra menors entre 2013 i 2014 . Aquestes xifres, a més, s'han disparat en l'última dècada amb l'auge de les xarxes socials.
Controlar què, com i quan publiquem fotos o qualsevol tipus d'informació d'un menor és primordial, ja no per a un mateix, sinó per protegir la vida del més feble.
5. Serveis de geolocalización i etiquetación d'ubicacions.
Més de 500 milions d'usuaris de Facebook accedeix a la xarxa social a través del seu telèfon mòbil. Sense saber-ho, el mateix smartphone té el potencial per difondre la seva ubicació online. D'aquesta forma, qualsevol pot saber on estàs a tot moment mentre tinguis aquest servei activat
6. El teu cap a la llista d’amics.
Molts usen les xarxes socials com a via de fuita contra l'estrès diari. Altres ho esgrimeixen com a pancarta reivindicativa contra injustícies socials, laborals o de qualsevol tipus. Davant això, i davant la possibilitat que els teus superiors vegin tot el que es publica en el teu mur, segur que vols mantenir al teu cap en la teva llista d'amics?
7. La targeta de crèdit.
Dit tot l'anterior, guardar la teva targeta de crèdit en una xarxa social ja no és un error, sinó gairebé una irresponsabilitat.
