Logo
CA | ES
CA ES

Logo

Google comença a oblidar

29 de Novembre de 2014

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dóna la raó a un ciutadà que reclamava que s'esborrés informació sobre la seva persona d'internet Resol que els motors de cerca també són responsables de la informació que s'ofereix...

Google comença a oblidar

Google haurà d'oblidar, després del revés històric i inesperat que la justícia europea li va clavar ahir. El Tribunal de Luxemburg va defensar el dret a l'oblit a internet i per primera vegada va obligar el cercador californià i la resta de motors de cerca, com ara Yahoo, Bing o qualsevol altre, a esborrar de les seves llistes de resultats els enllaços a les informacions i dades personals dels ciutadans que ho demanin. Els jutges van donar finalment la raó a Mario Costeja, un català resident a la Corunya que exigeix a Google que retiri l'enllaç a un anunci del 1998 sobre un embargament pels seus deutes amb la Seguretat Social, que ja ha pagat.

L'anunci de fa 16 anys que Costeja volia retirar el va publicar el diari La Vanguardia. L'Agència Espanyola de Protecció de Dades va concloure que el rotatiu no està obligat a esborrar la informació, perquè era legal i lícita i es pot acollir a la llibertat d'informació, i va recomanar al denunciant que demanés a Google que deixés d'enllaçar-la. Però la multinacional californiana s'hi va negar i va dur el cas a l'Audiencia Nacional, que ha acabat consultant els jutges d'Estrasburg. D'aquesta consulta en va sortir la sentència que ahir es va fer pública.

Google es va afanyar ahir mateix a criticar una sentència que qualifica de “decebedora” per als buscadors i editors en línia. El sector no se l'esperava: l'advocat general del Tribunal de Justícia de la UE, Niilo Jääskinen, hi havia donat suport l'any passat, assegurant que els buscadors no es poden fer “responsables del tractament” de les dades que apareixen en les pàgines web que enllaça perquè “equivaldria a una censura”. En el 80% dels casos, els jutges de Luxemburg acaben confirmant gairebé fil per randa l'opinió de l'advocat general, però en la sentència d'ahir se'n van desmarcar. “Estem molt sorpresos que difereixi tan dràsticament”, es va queixar la directora d'afers públics de Google per al sud d'Europa, Marisa Toro.

El tribunal considera que Google és “responsable” de les informacions que enllaça, perquè sense motors de cerca trobar-les seria com buscar una agulla en un paller. Els buscadors, a més, són altaveus que amplifiquen la difusió d'aquestes dades i, per tant, poden afectar “significativament” els drets fonamentals de respecte a la vida privada i la protecció de les dades personals, adverteix la sentència.

Efecte multiplicador

“L'efecte d'aquesta ingerència en els drets de la persona es multiplica a causa de l'important paper que tenen en la societat moderna internet i els motors de cerca, que donen ubiqüitat a la informació enllaçada en les llistes de resultats”, resolen els jutges.

Google “analitzarà les implicacions d'aquesta decisió”, però el que el Tribunal de Luxemburg deixa molt clar és que, d'ara en endavant, qualsevol ciutadà podrà seguir les passes de Mario Costeja. “Si, a partir d'una consulta efectuada sobre la base del nom d'una persona, la llista de resultats mostra un enllaç directe a una pàgina web que conté informació sobre la persona en qüestió, l'interessat es podrà dirigir a l'operador directament, i si l'operador no accepta la seva petició, sotmetre-la a les autoritats competents per obtenir, en determinades condicions, l'eliminació d'aquest enllaç en la llista de resultats”, avisen els jutges. Des d'ahir, tenen la jurisprudència a favor a tot Europa. Només a l'Estat espanyol ja hi ha pendents prop de 200 peticions similars de dret a l'oblit.

Excepció

Però no tots els casos seran com el de Costeja. La justícia europea obre la porta a una excepció en l'eliminació de dades: Google i la resta de buscadors podrien mantenir els enllaços a informació de particulars quan considerin que el dret a la informació pesa més que el dret a l'oblit, per exemple en els casos de personatges públics que desenvolupin un càrrec en la societat. Si no és així, estarà obligat a esborrar-los, fins i tot en els casos en què la font original no els hagi eliminat. La justícia podria haver de decidir cas per cas.

La CE ho aplaudeix

“És una bona notícia”, va celebrar la portaveu de la Comissió Europea Mina Andreeva. La UE està refent la normativa comunitària de protecció de dades, perquè la vigent és del 1995, “és a dir, pràcticament anterior a internet”, però la negociació entre els Vint-i-vuit n'està retardant l'aprovació. A Brussel·les no li agrada que siguin els consumidors els que hagin de provar que la informació que volen que sigui eliminada els perjudica i ja no és pertinent: “No és fàcil ni eficient, però en el futur seran els buscadors els que ho hauran de demostrar”, va assegurar Andreeva.

Font : Article publicat pel PUNT AVUI
el 14 de maig de 2014

CONTACTA

SUBSCRIPCIÓ NEWSLETTER

RSS

© 2019 Mallafrè Consultors

Nuwa